Perception And Preference Inventory (PAPI)

PAPI és un instrument que relaciona la personalitat amb les preferències de la persona en el lloc de treball. La base teòrica del PAPI sorgeix de la teoria de la personalitat de Murray (1938; citat a The British Psychological Society, 2006), essent Max Kostick a principis dels anys 60 qui va desenvolupar l’instrument. La versió actual ipsativa (PAPI-I) consta de 90 parells d’afirmacions presentades en format d’elecció forçada, mentre que la versió normativa (PAPI-N) consta d’un qüestionari de 126 ítems presentats segons una escala Likert de 7 opcions.

Les dimensions que analitza aquest instrument són Dominància activa, Persistència conscient, Obertura a l'experiència, Sociabilitat, Tempo de treball, Amabilitat i Cerca d’assoliment. Addicionalment, el PAPI-N incorpora una escala de desitjabilitat social de 6 ítems. En el resultat final es calculen 20 escales (10 de rol i 10 de necessitat) que es representen integrades dins la part interior d’un cercle amb les 7 dimensions principals.

Dimensions i escales del PAPI:

Referències bibliogràfiques:

The British Psychological Society. (2006). PAPI: PAPI-I and PAPI-N. https://ptc.bps.org.uk/test-review/papi-papi-i-and-papi-n