Molts tests de personalitat han suscitat polèmica degut a que avaluen aspectes que no estan necessàriament relacionats amb el lloc de treball, alhora que part de la informació que s’obté a partir d’aquests es pot considerar que pertany a l’àmbit de la psicologia clínica i, per tant, de caràcter reservat. Aquests fets han afavorint als EUA l’aparició d’un moviment social en contra dels tests de personalitat com a eina d’avaluació de candidats a l’argumentar que són discriminatoris, moviment que s’ha vist enfortit per la demanda presentada davant la Comissió d'Igualtat d'Oportunitats a l'Ocupació dels EUA relacionada amb el mediàtic cas de Kyle Behm (Wong, 2021) contra la cadena de supermercats Kroger i sis empreses més.
El jove Kyle es va suïcidar com a conseqüència que un test de personalitat el declarés com a no apte per a una feina. Cal comentar al respecte, que entre els principals tests de personalitat que es fan servir als EUA amb finalitats laborals estan el Myers Briggs Type Indicator, un model basat en tipologies sense validesa científica (segons afirmen molts autors) i inventaris basats en el model dels Big Five, no necessàriament pensats per avaluar aspectes relacionats amb el lloc de treball. Respecte d’aquest últim, en un altre article es desenvoluparà allò que pensen diferents autors.
Referències bibliogràfiques:
Wong, L. (2021). 'They become dangerous tools': the dark side of personality tests. The Guardian. Recuperat el 7 de març de 2022 de https://www.theguardian.com/tv-and-radio/2021/mar/03/they-become-dangerous-tools-the-dark-side-of-personality-tests